Aquest cap de setmana s'ha mort la iaia Pepeta. La última besàvia que em quedava de les tres que tenia quan vaig neixer. Amb la iaia tenia molta relació, telefònica i física i sempre deia que jo era el seu rossinyol.
La trobarem molt a faltar tots.
Jo no acabo d'entendre això de la mort. Per mi, la iaia se n'ha anat al cel amb un globus lila i algún dia la tornaré a veure, perquè ella vindrà a veure'ns o perquè nosaltres l'anirem a veure...encara sóc petita.
Res iaia, que t'estimem molt i et trobem a faltar. MOLT!
Molts petonets (que a tu tant t'agradaven) del teu rossinyol.
