17 de desembre 2009

17 mesos

Aquesta vegada sense foto....oohh! I no és que no en tinguem però és que l'ordinador de la mama fa el tonto i ara no li deixa pujar-les :(
En fi, que ja passem als 17 mesos: deu ni dó!
Primer de tot, un petó molt gran per la besàvia Marina que se'n va anar al cel l'endemà de la mama escriure el post dels 16 mesos. T'estimem molt i sempre et recordarem.
Jo vaig fent, no es pot dir més. Segueixo amb molts mocs i molta tos. Ja he près antibiòtic per segona vegada i tant bon punt l'acabo, quatre dies de guarderia i torno a caure. És a dir, que no acabo de fer net.
Aquesta setmana el papa és a Colombia i jo estic soleta amb la mama així que he intentat aguantar forta tota la setmana però avui al vespre ja m'ha tornat a visitar la febra. No hi ha remei! a veure si les Festes de Nadal m'ajuden per recuperar forces.
Bé, i apart de les penes, doncs cada dia "parlo" més. No paro ni un sol minut i estic treient un caracter dels que fan furor! La mama diu que a vegades perd la paciència, però jo li faig un somriure i li carrego altra vegada. Menjo molt, molt bé i sempre soleta, del primer plat al postre. I de fet, menjaria a tota hora però la mama no em deixa :(
A la guarde, apart d'agafar virus i bacteries, també m'ho passo molt bé, aprenc i observo moltes coses noves per mi i he conegut el "tió", el pare noel i els 3 reis que no sabia qui eren. I cap dia m'oblido de revisar quina sorpresa m'espera al calendari d'advent. Un munt de màgia que s'acumula aquests dies i que jo ja començo a copsar.
Res més, tindreu notícies noves i fotos meves el mes següent.

Bones Festes a TOTS de part del papa, la mama i jo mateixa!!!